Oda a la Ceba - Pablo Neruda -

Ceba
Lluminosa fiola,
Pètal a pètal
Es formà la teva bellesa,
Escates de cristall s'acreixeren
I en el secret de la terra obscura
S'arrodoní el teu ventre de rosada.
Sota la terra
Fou el miracle
I quan aparegué
La teva maldrestra tija verda,
I nasqueren
Les teves fulles com espases a l'hort,
La terra acumulà la teva puixança
Mostrant la teva nua transparència,
I com en Afrodita el mar remot
Duplicà la seva magnòlia
Alçant les seves sines.
La terra
Així et féu,
Ceba,
Clara com un planeta
I destinada
A relluir,
Constel-lació constant,
Rodona rosa d'aigua,
Damunt
La taula
De les pobres gents.

Generosa
Desfàs
El teu globus de frescor
en la consumació
Fervent de l'olla,
I el parrac de cristall
Al calor encès de l'oli
Esdevé arrissada ploma d'or.

També recordaré com fecunda
La teva influència l'amor de l'amanida
I sembla que el cel contribueix
Donant-te fina forma de calamarsa
A celebrar la teva claredat picada
Damunt els hemisferis d'un tomàquet.
Però a l'abast
De les mans del poble,
Regada amb oli
Espolsada
Amb una mica de sal,
Mates la fam
Del jornaler en el dur damí.
Estrella dels pobres,
Fada padrina
Embolicada en delicat
Paper, surts del sòl,
Eterna, intacta, pura
Com llavor d'astre,
I en tallar-te
El ganivet a la cuina
Puja l'única llàgrima
Sense pena.
Ens feres plorar sense afligir-nos.

Jo quant existeix celebrí, ceba,
Però per a mi ets
Més bonica que una au
De plomes encegadores,
Ets per als meus ulls
Globus celeste, copa de platí,
Ball immòbil
D'anemone nevada

I viu la fragància de la terra
En la teva naturalesa cristal-lina.

Traducida al catalán por Eudald Escala i Pujadó